Fa uns quants dies, vàrem haver de llegir un poema en veu alta davant de tota la classe. Aquesta tasca, la vam realitzar a COED, una de les assignatures que tenia en aquest primer semestre de la universitat.
Tot seguit, us adjunto el poema que jo mateixa vaig escriure i vaig recitar de memòria:
RECORDS.
Es despertava amb un somriure
i caminava al seu costat,
com si res li impedís viure
sent víctima d'una gran falsedat.
Dies plens de tristor
on tot és res i res és tot,
com aquella nit de negror,
un somni que ja és mort.
Espero que us hagi agradat, gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada